Parlem del 28 de gener del 2019 per referir-nos a l’actuació que l’artista Muntsa Plana i el pianista David Jiménez van portar a l’Institut Martí Franquès a tots els alumnes de quart de l’ESO.
Una mirada a l’herència personal de la Guerra Civil de l’artista amb les cartes escrites des del front com a fil conductor.
En la primera part de l’obra Muntsa Plana ens relata molt emotivament les memòries del seu avi al front. Ell escrivia cartes a la seva àvia i ella li explicava aquests patiments. Bombardejos, gana, camps de refugiats, el retorn vençut. L’avi fregava escales a cases de rics per donar de menjar als fills patint un munt humiliacions. Ella sempre treballava amb la força de que l’avi tornaria, però mai va tornar. La seva àvia, les cartes, sempre les portava a la butxaca esquerra de la seva bata. Aquestes cartes i dibuixos de contes que el seu avi els hi escrivia als fills des de la guerra i l’exili, ara ho han recopilat en un quadern íntim i familiar emotiu.
En la segona part de l’obra s’obre a la lectura de textos brigadistes amb cançons del front.
Muntsa Plana en una entrevista ens diu també que "jo no puc canviar el món... però puc canviar jo. Cada petit gest, per petit, petit, petit i minúscul que ens sembli és IMMENS! LA MARE EM VA ENSENYAR QUE ELS GRANETS DE SORRA FAN PLATGES. El plaer de pensar junts, de compartir en veu alta els nostres pensaments i nodrir-nos, així, de les nostres diferències. El plaer de submergir-nos dintre de les històries, aprenent a escoltar i a escoltar-nos, per a no deixar de preguntar (ni de preguntar-nos) MAI."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada