Memòria de les oblidades

 

Aquest treball es centra en la direcció i la creació d’una obra de dansa-teatre: un espectacle basat en els textos del llibre Memòria de les oblidades, de Tecla Martorell.

El treball escrit consta de dues parts distintives. D’una banda, s’analitza a fons la figura d’un director d’escena i es fa un estudi del gènere artístic conegut com a dansa-teatre, i de l’altra, es crea l’espectacle, treballant amb una companyia de Tarragona, La Im.Perfecta Dansa.

La peça narra la història de quatre dones que van acabar els seus dies empresonades i soles, al convent de les Oblates de Tarragona durant l’època de postguerra, i de l’Elisa Cardona, l’única dona afusellada a la ciutat en mans d’un escamot franquista. No es tracta d'una recreació històrica de l'època sinó d'una transformació de les emocions en moviment, per mitjà de la dansa contemporània. A això es deu la simplicitat escènica de l'obra i el seu minimalisme. Només música, veu i cossos. 

 

 

Direcció i dramatúrgia: Raquel Rodríguez

Text original: Tecla Martorell

Intèrprets: Raquel Méndez, Júlia Miralles, Raquel Rodríguez i Paula Sánchez

Il·luminació: Eloi Isern

Gravació: Andrés Álvarez i Hug Nolla

Postproducció: David Àvila i Raquel Rodríguez

Refugiats

A l’institut Martí Franquès es va representar l’obra Refugiats de Sergi Pompermayer. 

Parla del paper dels mitjans de comunicació en els conflictes bèl·lics i denuncia la manipulació que polítics i periodistes fan de la realitat de la guerra. És una obra crítica, rotundament contemporània, que vol recuperar el teatre com a arma de denúncia política.

Rastres d’Argelers

Teatre Cia. El Maldà (Bcn). Sala Trono a Tarragona

Alguns alumnes de Batxillerat  i professors han anat  a veure  aquesta obra per reforçar el  treball de la Guerra Civil i El Franquisme que estan realitzant a l’assignatura d’Història d’Espanya de 2on de Batxillerat a l’institut Martí Franquès.

Barcelona 2001. Una trucada. Dues germanes. Uns papers vells. I les últimes paraules de l’àvia, amb un nom que neix de molt endins i ressona en el silenci: «Argelers». Per què, Argelers? Això és el que es pregunten la Clara i la Joana la nit abans del funeral de la seva àvia. I ho descobriran a través de la lectura d’un diari personal que fins ara havia estat desat en una capsa vella, a dins d’un calaix del pis... i de la memòria.

L’espectacle Rastres d’Argelers, escrit i dirigit per Aina Huguet, és un homenatge als refugiats de la Guerra Civil que en el camí de l’exili van ser tancats als camps de concentració francesos, uns camps on hi va regnar una barbàrie extrema de la qual l’Estat francès i el govern franquista van ser còmplices absoluts.

La idea sorgeix d’una estada de l’autora a la Catalunya Nord i de la constatació que els rastres d’aquesta història han desaparegut gairebé del tot. “Avui en dia, la platja d’Argelers és una meca turística del sud de França. A l’estiu, no hi ha ni un pam de sorra que no estigui ocupat per tovalloles i banyistes prenent el sol. Fa gairebé vuitanta anys –només vuitanta anys!– els refugiats i les refugiades orinaven, defecaven, parien i morien a la mateixa sorra.”, comenta l’autora i directora Aina Huguet.

Rastres_d'Argelers està interpretada per dues actrius, la mateixa Aina Huguet i Ariadna Fígols . Aquest projecte es basa en el testimoni de moltes persones que van passar pels camps de concentració del Rosselló i neix de la necessitat de parlar de com desapareixen els rastres de la història, i sobretot, de la història dels vençuts. Un espectacle valent, punyent, reivindicatiu i crític.

Muntsa Plana. Memòria oral, escrita i familiar de la Guerra Civil

Parlem del 28 de gener del 2019  per referir-nos a l’actuació que l’artista Muntsa Plana i el pianista David Jiménez van portar a l’Institut Martí Franquès a tots els alumnes de quart de l’ESO.

Una mirada a l’herència personal de la Guerra Civil de l’artista amb les cartes escrites des del front com a fil conductor.

En la primera part de l’obra  Muntsa Plana ens relata molt emotivament les memòries del seu avi al front. Ell escrivia cartes a la seva àvia i ella li explicava aquests patiments. Bombardejos, gana, camps de refugiats, el retorn vençut. L’avi fregava escales a cases de rics per donar de menjar als fills patint un munt humiliacions. Ella sempre treballava amb la força de que l’avi tornaria, però mai va tornar. La seva àvia, les cartes, sempre les portava a la butxaca esquerra de la seva bata. Aquestes cartes i dibuixos de contes que el seu avi els hi escrivia als fills des de la guerra i l’exili, ara ho han recopilat en un quadern íntim i familiar emotiu.

En la segona part de l’obra s’obre a la lectura de textos brigadistes amb cançons del front. 

Muntsa Plana en una entrevista ens diu  també que "jo no puc canviar el món... però puc canviar jo. Cada petit gest, per petit, petit, petit i minúscul que ens sembli és IMMENS! LA MARE EM VA ENSENYAR QUE ELS GRANETS DE SORRA FAN PLATGES. El plaer de pensar junts, de compartir en veu alta els nostres pensaments i nodrir-nos, així, de les nostres diferències. El plaer de submergir-nos dintre de les històries, aprenent a escoltar i a escoltar-nos, per a no deixar de preguntar (ni de preguntar-nos) MAI."

Muntsa Plana. Memòria oral, escrita i familiar de la Guerra Civil.

 El 28 de gener del 2019 vam gaudir de l’actuació que l’artista Muntsa Plana i el pianista David Jiménez van portar a l’Institut Martí Franquès a tots els alumnes de quart de l’ESO.

Una mirada a l’herència personal de la Guerra Civil de l’artista amb les cartes escrites des del front com a fil conductor.

En la primera part de l’obra  Muntsa Plana ens relata molt emotivament les memòries del seu avi al front. Ell escrivia cartes a la seva àvia i ella li explicava aquests patiments. Bombardejos, gana, camps de refugiats, el retorn vençut. L’avi fregava escales a cases de rics per donar de menjar als fills patint un munt humiliacions. Ella sempre treballava amb la força de que l’avi tornaria, però mai va tornar. La seva àvia, les cartes, sempre les portava a la butxaca esquerra de la seva bata. Aquestes cartes i dibuixos de contes que el seu avi els hi escrivia als fills des de la guerra i l’exili, ara ho han recopilat en un quadern íntim i familiar
.

En la segona part de l’obra s’obre a la lectura de textos brigadistes amb cançons del front. 

Muntsa Plana en una entrevista pel cicle, contes per canviar el món, ens diu  també que “jo no puc canviar el món... però puc canviar jo. Cada petit gest, per petit, petit, petit i minúscul que ens sembli és IMMENS! LA MARE EM VA ENSENYAR QUE ELS GRANETS DE SORRA FAN PLATGES. El plaer de pensar junts, de compartir en veu alta els nostres pensaments i nodrir-nos, així, de les nostres diferències. El plaer de submergir-nos dintre de les històries, aprenent a escoltar i a escoltar-nos, per a no deixar de preguntar (ni de preguntar-nos) MAI”.

Més activitats de Teatre i Música

Voleu veure les activitats teatrals i musicals que han dut a terme els diferents departaments relacionades amb el projecte Fem Memòria? Cliqueu als enllaços:

Homenaje a Miguel Hernández

El Diari d'Anna Frank

La plaça del Diamant

Últimas tardes con Teresa

Tres sombreros de copa

Peus descalços

Diari d'Anna Frank

Diari d'Anna Frank

Teatre de guerra i conflicte

Durant el curs 2017-18, alumnes de teatre van representar escenes de guerra.
Per veure el document complet, podeu clicar aquí.

Teatre de guerra