Rastres d’Argelers

Teatre Cia. El Maldà (Bcn). Sala Trono a Tarragona

Alguns alumnes de Batxillerat  i professors han anat  a veure  aquesta obra per reforçar el  treball de la Guerra Civil i El Franquisme que estan realitzant a l’assignatura d’Història d’Espanya de 2on de Batxillerat a l’institut Martí Franquès.

Barcelona 2001. Una trucada. Dues germanes. Uns papers vells. I les últimes paraules de l’àvia, amb un nom que neix de molt endins i ressona en el silenci: «Argelers». Per què, Argelers? Això és el que es pregunten la Clara i la Joana la nit abans del funeral de la seva àvia. I ho descobriran a través de la lectura d’un diari personal que fins ara havia estat desat en una capsa vella, a dins d’un calaix del pis... i de la memòria.

L’espectacle Rastres d’Argelers, escrit i dirigit per Aina Huguet, és un homenatge als refugiats de la Guerra Civil que en el camí de l’exili van ser tancats als camps de concentració francesos, uns camps on hi va regnar una barbàrie extrema de la qual l’Estat francès i el govern franquista van ser còmplices absoluts.

La idea sorgeix d’una estada de l’autora a la Catalunya Nord i de la constatació que els rastres d’aquesta història han desaparegut gairebé del tot. “Avui en dia, la platja d’Argelers és una meca turística del sud de França. A l’estiu, no hi ha ni un pam de sorra que no estigui ocupat per tovalloles i banyistes prenent el sol. Fa gairebé vuitanta anys –només vuitanta anys!– els refugiats i les refugiades orinaven, defecaven, parien i morien a la mateixa sorra.”, comenta l’autora i directora Aina Huguet.

Rastres_d'Argelers està interpretada per dues actrius, la mateixa Aina Huguet i Ariadna Fígols . Aquest projecte es basa en el testimoni de moltes persones que van passar pels camps de concentració del Rosselló i neix de la necessitat de parlar de com desapareixen els rastres de la història, i sobretot, de la història dels vençuts. Un espectacle valent, punyent, reivindicatiu i crític.