Francesc Boix. El fotògraf de l’horror

Francesc Boix.// Llibre El fotógrafo del horror

 Alumnes de Batxillerat de l’Institut Martí i Franquès van veure al cinema El fotògraf de Mauthausen’.

Segons l’article de la periodista Cristina Gaggioli que comparteix el 13 d’octubre del 2018, ens narra que hem llegit i vist moltes històries al voltant del que va passar als camps de concentració i de com els presos que hi estaven reclosos intentaven sobreviure amb dignitat. Però hi ha una història que, tants anys després, ens sorprèn de nou. La d’en Francesc Boix. La seva proesa va ser tan important que el dia 26 s’estrenarà una pel•lícula basada en la seva vida, ‘El fotògraf de Mauthausen’.

Una de les persones que ha assessorat el film és l’historiador Benito Bermejo, a qui hem entrevistat al Via lliure. Bermejo fa anys que estudia Boix, n’ha fet investigacions que l’han portat a més de deu països i ha parlat amb centenars de persones. Amb ell hem reconstruït la vida d’aquest noi del Poble Sec de Barcelona, que amb 17 anys s’allistà al front republicà de la Guerra Civil espanyola, que marxà exiliat a França i que acabà pres pels alemanys i deportat al camp d’extermini de Mauthausen.

 

Francesc Boix acabat d'arribar a Mauthausen.// Llibre El fotógrafo del horror

Pels seus coneixements de fotografia i d’alemany, Boix va entrar a formar part de la Secció de Reconeixement de Presos: li van donar una càmera Leica i li van manar de retratar tots i cada una de les persones que entraven al camp.

 Càmera Leica que usava Boix al camp.//RAC1

Mica en mica, els dirigents també li van ordenar prendre imatges dels esdeveniments especials que s’organitzaven al camp, com ara les visites dels alts càrrecs del Tercer Reich. Entre totes aquestes imatges, Boix també va aprofitar per immortalitzar les condicions en que vivien els presos.

 

Boix immortalitzava situacions dramàtiques, com morts, intents de fuga i suïcidis.// Llibre El fotógrafo del horror

Era tant alt el valor documental del que estàva passant al camp que Boix va pensar que havia de salvar aquelles fotografies i treure-les del camp. Amb l’ajuda de companys comunistes, va organitzar una xarxa de salvament de les imatges: ell passava el material embolicat als companys que sortien del camp per treballar en una cantera veïna, i aquests companys les passaven a una senyora francesa que anava a la cantera a netejar.

Quan Boix va recuperar les fotografies, va publicar-les en una revista francesa i van donar la volta al món. Això va fer que fos citat a declarar anys més tard al Procés de Dachau i de Nuremberg i que les seves imatges fossin una prova evident per dictar sentència contra els culpables de la barbarie.

Uns quants anys després, en Ricard Marco de l’Associació Fotoconnexió, remenava paquets de fotografies antigues que es venien a través d’un portal d’internet i va veure un lot que li va cridar l’atenció. Eren fotografies de la Guerra Civil espanyola, però tenien un preu altíssim i va deixar passar l’ocasió de comprar-les. Passats uns anys, va tornar-les a veure a la venda i va licitar per elles. Amb l’ajuda de la Comissió per la Dignitat, van organitzar una campanya per recaptar els diners necessaris i van comprar-les. Però la sorpresa va ser encara més gran quan van descobrir que l’autor amb el que estaven etiquetades no era el real: les imatges eren obra d’en Francesc Boix, que abans d’anar a parar a Àustria, va treballar com a fotògraf al front republicà.

 

Boix al camp alliberat de Mauthausen.// Llibre El fotógrafo del horror