L’anhel d'aquest programa consisteix en articular un conjunt d'accions fetes des de l’aula i destinades a recuperar un tros de la nostra memòria històrica com a patrimoni comú.
També des de el
Departament d’Història de l’Institut
Martí i Franquès volem ajudar a reconstruir
el relat del nostre passat recent, i a
crear una comunitat educativa més cohesionada, solidària i respectuosa amb la
llibertat, la democràcia i els drets de les persones a partir del coneixement
de la memòria històrica. Una altra actuació transversal que ens vertebri una
mica més.
Aquestes noves
generacions que passen per les nostres aules han d’excavar i trobar les restes
de les seves històries familiars, relats, testimonis i les seves vivències, per
tal de que el futur no ho esborri mai de
la memòria .
L’oblit o la
negació d’aquestes biografies poda el coneixement històric objectiu. Aquestes
memòries de les famílies de l’alumnat s’han d’arxivar, preservar, i si es pot,
difondre perquè no entrin en el mal son de l’oblit.
Aquesta memòria ha
d’ocupar un espai en el Centre Educatiu. Pensem que la biblioteca i el
Departament d’Història serien uns bons llocs, per què tothom que vulgui
documentar-se i gaudir de la memòria ho pugui fer.
Aquesta
documentació i bibliografia recopilades (relats, vivències, memòries, textos,
TDR,...) se’n
hauria de fer difusió a l’espai web i al racó de premsa del nostre Institut.
Pensem que la
memòria hauria de comprendre des de la Segona República (1931) fins la mort de
Franco (1975).
Aquest treball s’hauria
d’articular en quatre àmbits:
1.
Racó de
la Memòria
Documentació bibliogràfica, fotogràfica, videogràfica i
material recopilat per la comunitat educativa del Centre i més potencialment
des de el Departament d’Història i d’Audiovisual
2. Espais de la Memòria
Visites a
diferents indrets durant el curs, on els alumnes haurien de passar de la
narració més descriptiva que es fa a les lectures o aules a una més versemblant
i més reflexiva que representa la visita dels espais històrics.
3. Més enllà de la frontera
Les nostres visites, actuacions de Centre, activitats,
espais creatius, xerrades, entrevistes, gravacions orals i de vídeo sobre la
memòria, que traspassen les fronteres i ens contextualitzen des d’ un petit
institut fins un marc més internacional de la Història Contemporània
4.
La Setmana creativa per la difusió i
conservació de la Memòria Històrica.
Un treball
tranversal sobre la memòria, un treball en xarxa, integrador des de diferents
àmbits i matèries.
Aquesta setmana seria la promoció d’activitats creatives i
reflexives de recuperació i de record. Foto i
vídeo muntatges. Contemplar com tracten el tema les arts plàstiques i
visuals, les arts escèniques i musicals. I des d’ altres matèries realitzar
algunes lectures, passar retalls de cinema o vídeo documental. Una setmana de
conscienciació. En definitiva, un autèntic plaer.
Justificació
La finalitat de la recuperació de la memòria democràtica és la
restitució de la dignitat a les víctimes i la denúncia dels períodes bèl·lics i
violents de la història de la humanitat per tal que no es repeteixin. Mai la memòria
històrica no ha d’obrir les portes a la revenja o al victimisme, però sí que ha
de facilitar el judici objectiu i el coneixement de la veritat.
Per tant, definim memòria històrica com el dret dels ciutadans
a conèixer la pròpia història i que aquesta inclogui la memòria diversa dels
alumnes, pobles i dels diferents grups.
Els ciutadans i els alumnes, concretament, hem de
conèixer el nostre passat i hem de vetllar perquè no es manipuli el coneixement
històric, perquè tenim dret a mirar el passat amb dignitat i, per aquest motiu,
tenim dret a la memòria històrica.
Des de l’Institut Martí i Franquès volem que aquestes
vivències, memòries o relats no entrin en
l’oblit i des de la font oral o documentada s’escarbi en la biografia i
es mostri al col.lectiu educatiu, sense por, sense culpabilitat històrica, per
què en el fons, aquestes històries són
el nostre passat, la nostra història. I aquesta hauria de servir, a més, per
fer-nos millors persones humanes i no cometre o reiterar en els errors
històrics. I tot això sense una politització de la memoria sinó des de un punt
de mira respectuós cap a totes bandes, un punt de mira divers i més avesat a
fer justicia de la dignitat i del
sofriment dels nostres avantpassats. I tot per què no es torni a repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada