Tarragona sota les bombes
Visualització dels documentals Quan la Torre del Pretori era la presó de Pilats i Tarragona sota les bombes, produïts per la Conselleria de Patrimoni i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona i dirigits per Màrio Pons Múria.
Aquest audiovisual, amb una durada de 4 minuts, forma part dels elements que integren la musealització del refugi antiaeri que es troba en el Palau Municipal i es projecta a l’interior del mateix en els transcurs de les visites guiades que es programen.
El seu contingut, d’una banda, conté imatges en moviment d’arxiu, tant de la Filmoteca Espanyola com de la Filmoteca de Catalunya, amb la inclusió d’imatges inèdites d’un noticiari en anglès, Spain Today, sobre els efectes dels bombardejos a Tarragona i a Falset.
D’altra banda, les imatges d’arxiu s’alternen amb les declaracions d’un testimoni, Pere Godall Gandía, que relata la seva dramàtica experiència del bombardeig del 19 de juliol de 1937.
La realització d’aquest documental ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General del Memorial Democràtic del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.
Els Espais de la Batalla de l’Ebre és un recorregut històric per un dels escenaris més determinats de la Guerra Civil Espanyola.
La batalla va arruïnar els pobles i camps on va tenir lloc, deixant un balanç de 120.000 baixes entre tots dos exèrcits: 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners.
Per tot això i per què no ens oblidem d’aquest episodi més tràgic de la història recent, els alumnes hem visitat diferents espais històrics. Primer fem una visita guiada pel museu-centre d’interpretació a Corbera d’Ebre 115 Dies on gaudim del material de primera mà exposat. I després un emotiu vídeo on les víctimes de Corbera recorden ...
Posteriorment pugem a passejar per les runes del Poble Vell de Corbera d'Ebre.
El poble vell de Corbera d'Ebre ha esdevingut un dels símbols més representatius dels efectes tràgics de la Batalla de l'Ebre i la Guerra Civil Espanyola. Situat al capdamunt del turó de la Montera, aquesta vila fou completament destruïda pels bombardeig aeris de l'any 1938 i reconstruïda posteriorment en uns terrenys propers, a la falda de la muntanya. Ara, el traçat dels carrers i les cases en ruïna són un testimoni mut de la violència bèl.lica. Entre el perfil de la població sobresurt l'antiga església de Sant Pere, parcialment derruïda. Al seu davant s'obre un magnífic mirador des d'on es poden contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran part del terreny que va ser l'escenari principal dels 115 dies d'enfrontament que va durar la Batalla de l'Ebre. Pel seu alt valor simbòlic, el poble vell de Corbera d'Ebre ha estat declarat Lloc d'Interès Històric .
I finalment visitem La Fatarella, un altre poble sacrificat per la Guerra Civil. Anem a veure les trinxeres i el Campament del XVè CE Republicà. Aquest espai fou el lloc de comanament del coronel Tagüeña, des de on va dissenyar i organitzar la maniobra de retirada de les tropes republicanes al final de la batalla. Una maniobra executada amb èxit que va permetre salvar la vida de milers d’homes republicans sacrificant la vida de centenars de soldats, ja voluntaris, per cobrir la retira. Van resistir dos dies .Allí vam respirar les condicions penoses i infrahumanes com es vivien, dins la trinxera, els darrers dies d’asfíxia republicana. Records de casa per no oblidar.
Espais d’exili i repressió
Espais on refugiats i exiliats després de la guerra van anar a parar. D’ aquests espais a visitar tenim la Maternitat d’Elna, els Camps de Refugiats de Ribesaltes i Argelers, la tomba d’Antonio Machado a Colliure i la visita al Museu-Memorial de l’Exili a La Jonquera (MUME) i al Memorial Walter Benjamina la Jonquera.
MATERNITAT D'ELNA
La maternitat d’Elna és la nostra llista de Schindler. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida a 597 nens, fills de dones embarassades que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans
Una onada d’exiliats pressionava la frontera francesa. Era el gener del 1939 i els vençuts de la guerra civil s’escolaven per cada pas de muntanya, per cada entrada de camins, per la carretera... Hi havia tanta gent fugint, que semblava que Catalunya quedaria buida. Tots caminaven en silenci, sense pensar, només volien travessar la ratlla i l’instint de supervivència els empenyia cap endavant.
El dia 27 es va permetre el pas a la població civil i els ferits. En els dies posteriors passaren el gruix d’exiliats: en tres setmanes escasses, un total de 465.000 persones van creuar el pas fronterer. El 31 de gener, els ministres Sarraut i Rucart del gabinet francès, després d’un viatge llampec a la zona, idearen una solució per a engolir aquella marea humana. Els camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló van ser els primers grans contenidors d’aquest flux migratori, el més gran de la història del nostre país.
Fam, set i fred als camps de refugiats Però les condicions dels camps eren deplorables. Per a molts refugiats, l’ingrés fou l’inici d’un altre malson. Els crits “allez!, allez!” dels gendarmes i les teles metàl.liques vorejant les platges es van incrustar en la memòria dels exiliats. La fam, la set, el fred i el menyspreu de les autoritats franceses varen marcar com ferro roent la resta de les seves vides.
En aquell context, les dones embarassades tenien moltes dificultats per a dur els seus fills al món i que aquests sobrevisquessin. L’Hospital de Sant Lluís de Perpinyà estava saturat i l’administració prioritzava els ferits i malalts per davant de les parteres. En conseqüència, les dones prenyades eren conduïdes als estables de les Hares, al costat de l’estació perpinyanesa. Allà, amb total manca de garanties sanitàries, enmig dels fems i la palla, naixien els nadons. I seguidament, mare i fill eren tornats al camp de concentració sense establir cap protocol de postpart que assegurés uns mínims de supervivència dels nounats.
L’Elisabeth Eidenbenz proposava de parir en una maternitat amb garanties. I així es va fer.
CAMP DE REFUGIATS D'ARGELERS
Destinat a les tropes del bàndol republicà que arribaven al territori de l'estat francès durant l'evacuació de Catalunya els darrers mesos de la guerra civil espanyola. El camp va concentrar, en unes condicions molt dures –fred, fam, polls, sarna, prostitució–, els republicans espanyols que fugien d'una guerra perduda. 80.000 persones van arribar-hi en menys de 7 dies. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S'hi van construir 300 barraques i s'estima que hi van passar unes 465.000 persones.
CAMP DE REFUGIATS RIVESALTES
Situat a pocs quilòmetres al nord de Perpinyà, el camp de Ribesaltes testimonia tres grans conflictes del segle XX: la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra d'Algèria. És, sens dubte, un camp singular a França perquè és l’únic que conserva i contempla encara les empremtes d'una secció completa de la història: un camp militar. Fou el "centre d'acollida" dels republicans espanyols, jueus i gitanos; el "centre interegional de reagrupament d'israelites" de la zona “no ocupada” abans que els deportessin a Auschwitz, via Drancy, i el "camp de trànsit dels harkis i les seves famílies"... És un camp singular per la seva especificitat històrica, per les dimensions i per l’ autenticitat.
ANTONIO MACHADO. MORT A L'EXILI
L'èxode republicà va comportar una enorme pèrdua cultural per al país. Grans intel·lectuals (escriptors, pensadors, polítics, científics...) van haver de deixar les seves ocupacions i van caure en la incertesa de l’exili. En l’àmbit estatal, la desraó també es va imposar al progressisme i a la llibertat creativa. El cas del poeta Antonio Machado n’és l’exemple per antonomàsia. Machado, malalt i exhaust, va morir al cap de poc temps d’haver travessat la frontera i va ser enterrat al cementiri de Cotlliure.
Amb aquesta ruta, es pretén incidir en la relació entre l’exili i el món cultural. Al llarg de l’itinerari es llegirani i es comentaran textos d’Antonio Machado i d’altres autors exiliats o morts com Miguel Hernández o Federicco Garcia-Lorca.
MUSEU MEMORIAL DE L'EXILI A LA JONQUERA
El Museu Memorial de l'Exili (MUME) és un centre d'interpretació ubicat a La Jonquera dedicat a recordar els exilis provocats per la Guerra Civil espanyola, amb l'objectiu de dedicar un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica. Està situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats. L'òrgan de gestió del museu és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya(Memorial Democràtic), l'Ajuntament de la Jonquera, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i la Universitat de Girona. Forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya.
MEMORIAL A WALTER BENJAMIN
Passatges és el nom del Memorial que l'artista israelià Dani Karavan va realitzar a Portbou en homenatge a Walter Benjamin amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. Finançat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern de la República Federal d’Alemanya, es va inaugurar el 15 de maig de 1994.
El Memorial Walter Benjamin a Portbou s’emmarca en les realitzacions inserides plenament en el paisatge. Karavan té una sensibilitat extraordinària per dotar de vida pròpia els espais urbans i naturals on treballa. Sap copsar la seva mateixa historicitat i disposar els elements perquè aquesta aflori. Més que incorporar el paisatge, aquest passa a ser l’activador de la mateixa obra. Intervinguda per Karavan, la natura agresta dels espadats de la Costa Brava i els elements pròpiament mediterranis com l’olivera, la pedra i el vent, configuren un relat sobre el seu passat com a lloc d’exili i alhora un exercici de memòria contemporània.
El nom escollit per Karavan, Passatges, no només fa referència al fatídic pas de Benjamin per Portbou, sinó també a l'obra inconclusa de Benjamin, Passagenwerk, obra monumental i inacabada on l’autor, des de 1927, recollia textos i imatges per il·lustrar els trànsits i passatges de la vida urbana i contemporània. En el seu Memorial, Karavan va treballar en un sentit plenament benjaminià: connectant els rastres de dolor del passat, la memòria i l’exili amb la possibilitat d’un futur renovat. De fet, el Memorial incorpora alguns dels conceptes més propis d’aquest pensador: la filosofia de la història, la necessitat de l’experiència, la idea de límit, el paisatge com a aura i la necessitat de la memòria.
El departament de filosofia proposarà als alumnes llegir i treballar a l'aula fragments de la seva obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada