Aquesta proposta didàctica s’emmarca dins d’un Projecte global de centre sobre la Memòria Històrica del període comprès entre la Segona República (1931) i la mort de Franco (1975).
Objectius comuns amb el Projecte de l’Institut Martí i Franquès:
- Contribuir a la investigació, a la difusió i a la reflexió entorn dels fets històrics del segle XX, posant un especial èmfasi en els períodes de la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme.
- Recuperar la memòria històrica local i de la comunitat educativa participant a l’Institut.
- Aprendre a realitzar treball de camp, entrevista i investigació.
- Restituir la dignitat de les víctimes i denunciar els períodes bèl·lics i violents de la història de la humanitat per tal que no es repeteixin.
- Educar sense rancúnia, revenja o victimisme sinó amb un coneixement més objectiu de la veritat.
- Recollir el testimoni de la darrera generació de ciutadans que van viure aquests períodes.
- Potenciar la recollida de testimonis orals, escrits, impresos, fotogràfics i d’objectes que aportin coneixement i vivències dels temps passats i que serveixin per fer de contrapunt i aportar valors a les generacions actuals.
- Crear una comunitat educativa més cohesionada, solidària i respectuosa amb la llibertat, la democràcia i els drets de les persones a partir del coneixement de la memòria històrica.
- Aportar una visió nova a la societat actual i contribuir a repensar els valors i costums propis d’una societat consumista i individualista a partir dels valors de l’esforç i la superació personals i socials, la solidaritat i el compromís amb la comunitat.
- Arxivar i preservar al centre aquests racons de la memòria per què se’n pugui fer ús i es pugui treballar amb més documentació en un futur.
Gràcies a la concessió de l’Ajut Pont 2018, convidem a la Maria Roig, que ens farà de guia per la seva experiència com a documentalista en diversos projectes audiovisuals sobre la memòria històrica. Comencem llavors a treballar amb l’alumnat de Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat.
Objectius concrets a desenvolupar en la matèria Cultura Audiovisual:
- Fer un documental sobre algun tema relacionat amb la vida quotidiana dels períodes històrics proposats per l’institut.
- Fomentar el treball intergeneracional, fent servir fonts orals i fotografies familiars per tal de reconstruir la història recent.
- Estimular la recerca a través de l’arxiu provincial de Tarragona, les fonts bibliogràfiques i els llocs web.
- Tenir cura en fer servir fonts documentals i música lliures de drets.
1a Sessió: Presentació de la Maria (dia 14/12)
La Maria es presenta a classe com a membre d’una família que ha viscut de prop el període a treballar. Porta objectes i fotografies personals per demostrar com es pot reconstruir la història a partir de petits fragments. Comparteix amb nosaltres algunes de les creacions audiovisuals en les qual ha participat. Abans de marxar fem pluja d’idees sobre possibles temes a tractar: els traumes psicològics, les cicatrius, la música de l’època…
Després de la primera visita de la Maria, seguim treballant a classe. Mirem el seu documental “Cinc batalles” i fem la fitxa que ens ha proposat com a exercici previ abans de fer qualsevol creació audiovisual.
Tema: la superació personal. Idea dramàtica: una noia que estudia fotografia fa un treball artístic sobre el seu propi cos. Punt de vista: la protagonista, les escriptores famoses, la lletra de la cançó. Audiència: general i, en especial, dones. Objectius: despertar l’empatia, sensibilitzar, augmentar l’autoestima, trencar estereotips.
Abans que torni a venir la Maria, ens organitzem per grups de treball d’unes 5 persones aproximadament, i decidim els temes a tractar, de manera que cada grup elaborarà un capítol del documental col·lectiu.
2ª Sessió: Estratègies de recerca i creació d’un documental (dia 25/1)
A part de comptar amb la col·laboració dels testimonis orals i escrits dels avis i àvies de l’alumnat, la Maria ens aconsella la recerca d’imatges antigues (i també actuals) que parlin sobre el tema escollit i ens recomana visitar els arxius històrics de la ciutat i “Tarragona Antiga” a Facebook. Fem també la fitxa de les idees més desenvolupades i concretem algunes estratègies de recerca i creació com les entrevistes o la simbologia dels objectes.
La Maria ens recomana distribuir-nos, en cada grup de treball, segons els diferents rols d’un equip audiovisual: GUIÓ (estructura, ordenació de les idees), PRODUCCIÓ (roba, perruqueria…), DOCUMENTALISTA (recerca als arxius), DIRECCIÓ FOTOGRÀFICA (tipus de pla, angles de visió, il·luminació…), SO (micros, drets d’autor de la música…), MUNTATGE (edició final del documental).
3ª Sessió: Preparats per començar! (dia 16/2)
La Maria ens explica que no és imprescindible ser totalment verídics, sinó que importa sobretot la veracitat del missatge a transmetre. Ens aconsella la transcripció de les entrevistes que farem per detectar després les parts que volem ilustrar audiovisualment. I també ens recomana fer una escaleta amb dos columnes: imatge i so. Haurem de filmar no només les entrevistes sinó també plans de recurs per aportar dinamisme a les imatges i despertar l’interés dels espectadors.
Durant els dies següents redactem les preguntes de les entrevistes previstes a classe i fem recerca de fonts documentals a:
Arxiu municipal de la ciutat de Tarragona, Tabacalera
Arxiu Provincial de Tarragona, Rambla Vella
Premsa digitalitzada de Tarragona
Alguns alumnes visiten personalment l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona on el seu director, Ricard Ibarra, ens ajuda amb el procés de documentació.
4ª Sessió: Estrena dels documentals! (19/3)
Fem l’estrena en una aula amb pantalla gran i assaborint piruletes, per celebrar que hem estat capaços de fer recerca, entrevistes, el guió i l’edició dels nostres documentals. Ens adonem que falta polir algunes qüestions de so i subtitulació en català, però estem satisfets i satisfetes del resultat! Fem servir una pauta per co-avaluarnos i les puntuacions són generoses, tots i totes hem superat els obstacles fins aconseguir donar veu als testimonis de la memòria!
Valoració final d’alguns alumnes participants:
Laia: “Al principi no em semblava un tema molt entretingut de tractar perquè el trobava molt llunyà però, després de fer aquest documental, he vist que em vaig equivocar. M’ha semblat una experiència fantàstica, ja que he après moltes coses sobre com vivien els camillers i els soldats durant la Guerra Civil des de primera mà. (…) Al principi pensava que no trobaríem moltes fotografies, però després vam trobar i m’ha agradat molt el resultat final”.
Maria B.: “Nuestro tema era la fe durante la postguerra. Decidimos entrevistar cada una a nuestras abuelas para así tener tres versiones diferentes del mismo tema. Nos vino muy bien que una de nuestras abuelas no fuera creyente, otra lo fuera muchísimo y la tercera creyera en la fe, pero no en extremo. (…) Quedó un documental con preguntas y respuestas muy interesantes que pueden enseñar a muchas personas cosas que no habrían podido encontrar en un libro”.
Sergi: “Aquesta experiència m’ha permès comprendre el passat del nostre país i de la nostra família. (…) No només m’ha fet aprendre sobre el passat, sinó que m’ha donat lliçons de vida com el fet de no rendir-se passi el que passi, per molts obstacles que es posin davant meu o que la felicitat es pot trobar i es trobarà en les coses més simples de la vida”.
Laura: “El vídeo està tot en blanc i negre perquè donés l’efecte d’antic, com les pel·lícules antigues que veien les nostres àvies. (…) Personalment m’ha agradat molt el resultat d’aquest treball, a més ha sigut una experiència molt gratificant asseure’m a parlar amb la meva àvia sobre com vivia ella quan era jove”.
Maria: “Una de las partes que más me gustó y me conmovió fue conocer un poco más a mis abuelos y descubrir su infancia. Probablemente sin haber hecho este proyecto nunca lo hubiera preguntado”.
Óscar: “Personalment, fer aquest documental m’ha servit per aprendre molt més del tema de postguerra en Catalunya; he pogut empatitzar amb totes aquelles persones que ho van viure. Gràcies a la intervenció d’un historiador d’alt prestigi, hem pogut transmetre tota aquesta sensibilitat sobre la Guerra Civil que es va viure en el poble de Solivella; les històries que contava eren dignes de reflexió. Va ser una experiència única, poder compartir aquestes històries amb tota la gent del nostre voltant; una experiència que jo mai oblidaré”.
Montse: “Aquest treball m’ha agradat molt perquè he après moltes coses sobre com era anar a l’escola en aquells temps. És cert que l’experiència dels entrevistats sobre l’escola no va ser molt dolenta, amb comparació a les històries i maldats que havia sentit explicar a altra gent gran. Però, encara que ells no van patir els dolorosos càstigs i humiliacions que alguns professors exercien als seus alumnes, sí que van patir l’adoctrinament feixista, la repressió ideològica i la imposició de la religió catòlica cristiana.
Avui en dia em sento molt afortunada de poder expressar la meva opinió a l’escola, sense tindre por que em peguin o posin als meus pares a la presó. També em sento afortunada per poder vestir com vulgui i tindre unes ideologies i creences pròpies, també que tingui el dret i la llibertat de desenvolupar la meva ment i el meu pensament de la manera que vulgui, i també de sentir-me segura en una classe, on s’eduquen als nens i a les nenes, per igual, amb respecte i empatia, i on s’anima a les noves generacions a conèixer, experimentar i aprendre.
L’escola, en aquella època, tenia la funció principal d’adoctrinar a les noves generacions perquè la ideologia franquista tingues més suport i seguidors de cara al futur. Mentre que, actualment, l’escola és una eina fonamental en l’enriquiment intel·lectual, on des de petits s’ensenyen coneixements de les diferents branques del saber i on es permet que cada persona pugui triar lliurement el seu futur, i on se li posen al seu abast les eines necessàries per fer-ho.
L’educació al franquisme era censura, por i repressió, mentre que l’educació en l’actualitat és llibertat intel·lectual, aprenentatge, diversitat d’opinió i ideologies, enriquiment intel·lectual, respecte, bons valors, etc.”
Valoració de la professora Eloïsa Valero: “Saber que la Maria Roig ens acompanyaria en tot el procés em donava confiança, el que no sabia era que fos tan difícil fer un documental: ser rigorosos amb la memòria, il·lustrar la història amb imatges d’arxiu i plans de recurs, aconseguir una certa qualitat de so a les entrevistes… malgrat tot l’esforç dedicat, ha valgut la pena per l’apropament entre generacions que ha suposat i per l’aprenentatge de vida aconseguit”.
Valoració de l’artista convidada, Maria Roig: “Testimonis de la memòria” ha estat un projecte intens, des d’una perspectiva emocional i de treball. Es va plantejar des d’un inici un treball de camp on els alumnes empatitzessin amb els més grans, amb testimonis directes de la història, testimonis que ens poguessin narrar aquesta memòria històrica de manera directa i impactant.
La primera sessió ens va servir per conèixer-nos. Jo mateixa vaig explicar la història de la meva família, una història molt marcada per la guerra. Això va obrir una finestra a les ganes d’investigar els propis familiars i quines històries s’amagaven darrere cada família. Vam discutir sobre les preocupacions que devien tenir en aquella època, com ho vivien i quins traumes els hi havia provocat tot plegat.
Les següents sessions van servir per formar grups de treball i afrontar com s’hauria de realitzar el documental que faria cada grup. Es tractaria d’un documental breu i que afrontés una temàtica molt concreta, van sortir-ne algunes com: les presons franquistes, la dona durant la guerra i la postguerra, la batalla de l’Ebre, la fe durant la guerra i la postguerra, l’escola, els jocs infantils….
L’alumnat va treballar molt per a poder desenvolupar el rol de documentalistes, guionistes, sonidistes, muntadors… Comprovant de manera clara la complexitat de la realització d’un document audiovisual i les seves dificultats.
Personalment estic molt agraïda per aquesta oportunitat. M’ha permès veure l’interès dels joves per la seva història, les ganes de treballar en equip i l’interès per transmetre valors. M’enriqueix cadascuna de les històries que ens han explicat, m’emociona veure la seva sensibilitat a l’hora de tractar temes sovint tan fràgils. Estic molt contenta del resultat de la seva feina, aquests breus documentals que contenen petites històries que ens permeten fer-nos grans”.
Impacte del projecte a través del temps:
El dia de la inauguració de l’exposició de “L’artista va a l’escola”, l’1 de febrer de 2019, l’exalumna Carolina López llegeix en veu alta fragments del diari del seu besavi, escrit fent de soldat durant la Guerra Civil Espanyola. Fou a partir d’aquest diari que la Carol i altres companys de classe van fer el seu documental “Memòries de l’Ebre”. Va ser un dels moments més emotius de l’acte. La Carol va venir acompanyada del seus familiars, la seva mare (neta de l’escriptor del diari), el seu avi (fill del soldat), el seu pare i la seva germana.
El dia 14 de juny de 2019 es presenta el documental “Memòries de l’Ebre” fet per Carolina Lucas, Alba Méndez, Laia Moreno i Laura Rodríguez en el festival FIC-CAT de Roda de Berà per haver estat seleccionat en la secció oficial dels centres educatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada